dimecres, 7 de juliol de 2010

Feliç "Txupinazo", amics geganters....


El món dels Gegants, dels Nanos i dels Kilikis pot estar contentíssim. Uns dels seus més nomenats conformants estan més que de festa grossa!

Ahir, el senyor President de la Comparsa d'Iruña va rebre el grandíssim honor de disparar el coet "txupinazo" que dóna per obertes les més meravelloses festes que poden existir, les dels Santfermins d'Iruña... Des de fa un grapat d'anys són els regiodors de l'ajuntament els qui llencen el primer tro, però quan l'Osasuna va pujar a primera i quan el Portland San Antonio va guanyar una copa europea, ho van fer els seus capitans. Ara, els imprescindibles Gegants compleixen 150 anys, i ha estat Mari Ganuza Senosiáin qui llença el coet en nom de les estimadíssimes figures i rep també per a elles la Medalla d'Or de la Ciutat. Quina alegria més gran! Coneixent-los com els coneixem, estaran celebrant-ho d'una manera.... que vos diria jo.... (ha, ha, ha...).

Doncs això, que moltes felicitats i gràcies per mantenir la il·lusió de tanta gent gran i menuda... No sabeu com vos estime....!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí