dimecres, 23 de juny de 2010

MISSATGE DE LA FLAMA DEL CANIGÓ 2010





"EL FOC ÉS LA PRIMERA MERAVELLA". Ho deia Joan Maragall, de qui enguany
commemorem el 150è aniversari del seu naixement. El foc era dels déus i els déus n’estaven
gelosos. Però "és el que els déus han amagat allò que fa viure els humans". Viu i contradictori.
Encomana claror i escalf vital. Crea, inspira, transforma.

EL CANIGÓ ÉS L'OLIMP CATALÀ. Pirineu, serralada de foc. Al cim del Canigó, la
Flama encesa d'una espurna s'expandeix. No entén de fronteres d'estats, de cultures,
d'identitats, de classes, de generacions ni de creences. S’Abranda de Guardamar a Salses i de
Fraga a Maó, fins a l'Alguer... I s'agermana amb la nació occitana a tramuntana. I a migjorn i a
xaloc, amb la cultura amaziga, que celebra des de sempre la festa ritual de les fogueres.

A la Nit de Sant Joan
com és festa d'alegria
ne fan festa els cristians
i els moros de Moreria.

ÉS LA NIT EN QUÈ ES DESVETLLEN ELS ESPERITS DE LA NATURA, follets del foc
i del vent, minairons de sota terra, dimonis boiets, angelets, miquelets, segadorets, gavaigs,
familiars... Nit d'encantades i de bruixes.

EL FOC ÉS EL NUCLI DE LA COMUNITAT. La llar de foc, el fogar, la família. El caliu
del que fou. El Foc Nou encenia el tió de Nadal. Era el Nadal del Sol. La foguera a la plaça és
la comunitat que se sap i se sent poble. Són els Focs del Sol Ple. Volem que abrandi, i que
trempi al roig viu la nació catalana, que faci crepitar les ginesteres. Tirem-hi herbes oloroses!
Envoltem, saltem, sardanegem el foc!

LES BRASES SÓN EL SENY, LES FLAMES SÓN LA RAUXA. Llengües de foc
convertides en paraules i clamors. La Flama del Canigó s'ha convertit en un símbol d’identitat
dels Països Catalans. En aquest poema, Maragall va fer de la poesia una profecia:

Pirineu, si resplendissis
tot encès de mar a mar,
remembrant els fills en vetlla,
les memòries del passat,
les finances del pervindre
i els misteris d'eix atzar
que fa que els fills d'una mare,
que els homes d'un sol parlar
tinguin els braços en l'aire
tots alhora bracejant,
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!

QUE CAP BUROCRÀCIA NO PROHIBEIXI LES NOSTRES FOGUERES
ANCESTRALS, ni amenaci la nostra tradició foguera, ni ofegui la nostra llengua, ni retingui la
nostra llibertat. Que els genis del foc encenguin els aires: dracs, guites, plens, diables,
trabucaires, moixigangues, atxes, torxes, falles, haros, fars, petards, coets, castells de focs...
Tornem a encendre fogueres a les places de pobles i ciutats! Recuperem-les, perquè corren el
risc d'extingir-se. Encenguem les ciutats! Apostem per la ciutadania. Per l'etnos i pel demos, les
dues maneres de ser poble. Exercim l'antic vot fogueral, i QUE CADA FOGUERA SIGUI UN
REFERÈNDUM POPULAR PER LES NOSTRES LLIBERTATS.


JOAN SOLER I AMIGÓ
Escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí