diumenge, 13 de juny de 2010

El sant dels lletjos...


Fa poc, una persona devota de sant Antoni de Pàdua/Lisboa contava a un grup de gents entre les quals em trobava jo, una història ben curiosa sobre aquest sant en sí tant i tant curiós... Jo pensava que s'esplaiaria amb el miracle dels peixos que l'escoltaren quan els homes s'hi negaren..., o en el de la burra, o en els dels pardalets que tants i tants goigs han fet imprimir a casa nostra... Potser tractaria del seu viatge accidentat al Marroc, o encara, quan va morir, que tres anys després, en destapar la tomba quan el van fer a tota velocitat sant d'altar, varen trobar la seua llengua predicadora encara en condicions de vida...

Doncs no. Per a la meua sorpresa, va parlar de la seua lletgesa. De la lletgesa del sant. D'aquell portuguesot bast i grandíssim, lleig com un pecat,  i colèric com pocs, que bon convencedor era, i no només per la subtilesa del seu prèdic sinó també pel bram de batall que era la seua veu... I clar, quan varen voler fer els santets de fusta pels altars, algú, esbalaït, li va dir al senyor Papa... Escolte, que com l'hem de representar al nostre sant germà franciscà? Com era?!

El Papa, ben viu i eixerit digué que sí... com era... la seua ànima, no precisament com era el seu físic, no..., la seua ànima predicadora millor... I res, que me'l representaren com a jovenet imberb i delicat en conversa amb el nen Jesús quan aquest, en un d'aquells tants miracles que déiem que passaven a la seua vora, se li aparegué una nit...

Ja veus quines coses. I si al sant lleig -que hi ha també qui estén la seua protecció sobre nosaltres els lletjos-, això, que si  li arriben a dir que acabaria com a patró dels enamorats...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí